VII JORNADES GAC LA LLAMADA

Us imagineu tornar a tenir 18 anys i poder escollir de nou el que voleu fer a la vida?

Aquesta va ser la suggerent proposta de les VII Jornades del GAC. A través d'una divertida dinàmica es va donar als més de 30 assistents l'oportunitat de canviar el que són, de cercar altres camins, de viure altres vides... i a partir d'aquí debatre i reflexionar sobre: què ens ha portat a ser professionals de l'ajuda? són les nostres professions vocacionals? què voldríem canviar? ens omplen i ens fan feliços? es pot treballar en elles sense vocació? determina això que siguem o no bons professionals?  

Menys d'un terç dels assistents varen acceptar el repte de respondre "la llamada" i provar altres opcions i el joc de la vida va portar a alguns d'ells a convertir-se en catedràtics, professionals lliberals d'èxit o aventurers als que el destí els va regalar la tranquil·litat del descans i el bon viure a una platja tropical. 

Però ja se sap "el hombre propone y Dios (o la fortuna) dispone" o dit d'una altra forma "la vida es una tómbola ton ton tómbola", així que no tots els que ho van intentar van reeixir a la seva segona oportunitat i van esdevenir treballadors industrials, pares de família precoç, cònjuges mantinguts o inclús van anar a presó o van haver de demanar ajuda als serveis socials per sobreviure,...

Posar-se en el lloc d'un altre sempre és un exercici interessant que posa a prova la nostra empatia i que té un valor especial quan adoptem la perspectiva de qui no ha estat afortunat al joc de la vida. 

Amb o sense vocació, uns dos terços dels que vàrem assistir estem prou satisfets amb les nostres professions com per tornar a optar pel mateix camí si en tinguessim aquesta oportunitat. Malgrat això, la majoria amb un sentit crític en relació a les condicions de les organitzacions i la seva gestió, fet que va conduïr el debat vers les possibilitats dels professionals per qüestionar i fomentar canvis als nostres serveis.

La segona part de les jornades va pretendre aprofundir encara més en el sentit de les nostres professions d'ajuda, i ho vàrem fer a través de dues visions complementàries. La del professional que just surt de la Facultat carregat d'expectatives, il·lusions i ganes de fer, i reflexiona sobre l'acció social des d'una mirada neta, plena de potencialitats i encara absent de "vicis professionals"; i la del professional que ja ha finalitzat la seva trajectòria, es jubila i fa una mirada enrere des de la maduresa i la experiència, analitzant el sentit de la feina feta, les seves llums i ombres i la seva significació des d'una dimensió vital i quasi transcendent. Respectivament la Helena Andrades (Alumna del Màster de Treball Social Sanitari) i en Toni Gràcia (Psicòleg pre-jubilat del CSMA1) ens van transmetre anàlisi i reflexions que convidaven a transportar-nos en un meravellós viatge al passat i al futur de cadascun de nosaltres.

Al llarg de les Jornades i com sempre no va faltar el ja clàssic espai de l'esmorzar i els retrobaments, la venda d'articles artesans elaborats per usuaris dels serveis de Salut Mental Barcelonès Nord, els detalls, l'humor i les sorpreses.

El nostre sincer agraïment a la Fundació Roca i Pi, per la cessió de l'espai i el suport tècnic, als usuaris del Club Social El Badiu pel meravellós atrezzo i als del Servei Prelaboral Bètula per la elaboració de l'esmorzar, i també a Helena i Toni i a tota la resta que heu col·laborat en l'organització d'aquestes jornades.

I per últim felicitacions a tots els que formem part del GAC, . Novament les vostres valoracions han estat excepcionals, atorgant 9,58 punts a l'organització, 9,43 als continguts i 9,64 a la metodologia. La pregunta de si la jornada ha estat útil per la vostra tasca professional ha estat puntuada amb un 9,33 i la de si intentareu assistir a la propera edició amb un 9,66. Totes les puntuacions a tots els apartats han estat en nivells d'excel·lència i la valoració global de les VII Jornades del GAC ha estat de 9,53 punts.